CAPITALITAT EUROPEA DEL COMERÇ DE PROXIMITAT

Fem Ciutat, Fem Comerç, Fem Europa

Vitrines d’Europe proposa crear la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat (CECP) itinerant entre les principals ciutats i capitals comercials d’Europa.

L’objectiu és posar en valor el comerç de proximitat i contribuir a la consciència col·lectiva de la seva importància econòmicament (creació i ancoratge de riquesa i fiscalitat) i socialment (ocupació i creació de comunitat).

El comerç de proximitat és un factor d’identitat europea, en preserva l’estil de vida i el model de les seves ciutats.

El comerç vertebra pobles i ciutats d’Europa, estructura la vida al seu entorn.


El comerç de proximitat són Pimes i Micropimes.


El comerç de proximitat crea ocupació local i ancora la riquesa.


El comerç de proximitats és sostenible (serveis a 15 minuts caminant).


El comerç de proximitat és la base del comerç europeu i permet cadenes de subministrament més àgils i segures.


El comerç de proximitat és un factor d’identitat europea, en preserva l’estil de vida i el model de les seves ciutats.

Qui formula la proposta?

Barcelona Comerç, entitat de comerç de proximitat que agrupa 22 eixos comercials i gairebé 25.000 comerços de la ciutat de Barcelona, en el seu radi d’influència, formula la proposta en nom i representant a Vitrines d’Europe.

Ostenta la secretaria general de Vitrines d’Europe, associació de comerciants de proximitat que agrupa a més a Commerçants de France, Confesercenti Emilia Romagna (Itàlia) i Associação Comercial e Industrial de Barcelos (Portugal).

El comerç de proximitat és una de les bases més sòlides no només del Comerç Europeu sinó també de l’economia europea.

És necessari fomentar i preservar els productes i serveis propis de les ciutats i regions de la Unió Europea. Per al propi concepte de Mercat Únic Europeu i perquè la Comissió europea pugui definir denominacions d’origen protegides que promoguin els nostres productes en el mercat intern i en global, preservant-los de la competència espúria d’altres productes que el tractessin de substituir sense els condicionants de l’origen geogràfic i de la matèria primera que els fan únics.


El comerç de proximitat ancora la riquesa, els llocs de treball i la cohesió social del territori europeu.

Com expressa la presidenta Von der Leyen, el 85% dels llocs de treball a la Unió Europea estan creats per PIMES i les empreses europees són el 99% del total de les empreses europees.

En aquest context, del mercat de treball i de l’atur, des del punt de vista de l’Equitat i amb dades del baròmetre d’Eurostat, l’abril de 2021 l’atur juvenil registrava una taxa del 17.1 %; més del doble de la taxa d’atur general de la Unió Europea, que registrava un 8%. El projecte CECP proposa accions i programes de digitalització del comerç de proximitat que mobilitzi i ocupi el talent digital dels joves per tal de modernitzar les eines digitals de relació de les pimes i comerços amb la clientelea, així com els canals de venda, en la línia de l’omnicanalitat.

Com a exemple, projectes com “Re-connectant”, en el marc d’una iniciativa cofinançada amb fons públics de la Unió Europea (FEDER) i privats, han de contribuir a enfortir i estendre les TIC als comerços. Entre Barcelona Comerç, el Govern Local i una gran empresa de l’Energia, Endesa, s’està ajudant a digitalitzar 400 comerços de la ciutat, ocupant 20 agents digitals joves, en atur i amb menys de 5 anys des de la finalització del seu grau universitari.


El comerç local assegura la seguretat, agilitat i viabilitat de les cadenes de subministrament.

Ho hem vist especialment davant la pandèmia de la Covid.


El comerç local és un sector que contribueix a l’autonomia estratègica oberta.

Europa depèn de matèries primeres, béns i serveis que en moltes ocasions provenen de la resta del món, però la seguretat, la suficiència i la fortalesa necessita d’un comerç europeu i una indústria local i europea forta.


No és pot entendre la identitat d’Europa i l’estil de vida de les seves ciutats sense un comerç local que dona vida als carrers i als barris, aporta seguretat, enllumenat, mobilitat sostenible i relacions humanes perdurables.


La Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat impulsaria la Resiliència i Equitat de les ciutats, regions i estats europeus.

La Unió Europea ha de reconèixer que defensar els productes i serveis propis, aquells reconeguts al mercat únic, davant l’amenaça deslleial de les Big Tech, comporta fomentar el Comerç Local com a puntal del Comerç Europeu.

La majoria dels consumidors pensàvem que rebíem alguna cosa per no res, que rebíem serveis gratuïts: cerques a Internet gratuïtes i una nova forma de connectar-se amb familiars, amics i persones conegudes. De fet, les nostres accions, preferències i comunicacions s’han estat vigilant i convertint en objecte de venda. En paral·lel, els tecnòlegs del comportament desplegaven algoritmes intel·ligents per empènyer les persones consumidores cap al contingut i els productes que les plataformes volien promoure (click bait).

Ja s’ha estès la consciència i l’acció en els reguladors. Per exemple, a través dels reglaments i de les pròpies Directives europees de Serveis Digitals i de Mercats Digitals, s’aferma la necessitat de protegir les persones consumidores i tornar a un comerç europeu amb més garanties, com considerem que ofereix el Comerç Local.

En el marc de les Big Tech, corríem, entre d’altres amenaces, el risc que les persones usuàries paguessin els serveis en una ‘nova divisa’: les nostres dades personals, sense saber exactament quin ús en fa l’empresa que ens dóna el servei suposadament gratuït.

El comerç local tributa a les hisendes locals i estatals i representa, quant a activitat econòmica, percentatges que poden arribar fins el 15% PIB local. És un sector compromés amb la generació de riquesa i la seva distribució, front a les grans companyies del comerç electrònic global més susceptibles de no ser contribuents compromesos amb les hisendes públiques de la Unió Europea.


Fem comerç, fem ciutat i fem Europa.

En l’àmbit de l’urbanisme i la dinàmica urbana, la ciutat dels 15 minuts ha de permetre la felicitat dels europeus amb un estil de vida on el treball, els serveis, les escoles dels infants, els equipament públics són a prop; a quinze minuts, de la ciutadania, com París i Barcelona ja mostren, i com la ciutat compacta, mediterrània representa.


El comerç vertebra pobles i ciutats d’Europa la vida al seu entorn.

Davant la competència deslleial de les Big Tech, cal refermar el compromís pels Drets del Consum dels europeus i europees, assegurar que les grans plataformes no transformen l’estil de vida i la pròpia ciutat europea, no només regulant-les, si no estimulant formes de comerç i de forma urbana pròpies de la cultura i la identitat europea. El comerç de proximitat fa una tasca comuna amb les persones consumidores i estableix una relació molt estreta amb elles.

L’Europa democràtica, de baix a dalt, necessitat d’una Societat Civil robusta, participativa, europeista aliada de les institucions locals, regionals, estatals i europees. Per això de les associacions de comerciants europees proposem un projecte a les institucions europees per construir-lo junts.

La Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat vol també estendre la mirada a tots els Estats, regions i ciutat que conformen la Unió Europea, també a l’est i el centre dels 28 socis, més enllà dels nucli dels primers estats que van fundar la CEE el 1957, i en les successives ampliacions territorials fins a l’actual Unió Europea. Creiem que la CECP ha de ser una eina que contribueixi a que el model social i l’estil de vida europeu, el model de ciutat que permet unes formes de vida més humanitzades i sostenibles, es consolidi també als estats, regions i ciutats de tota la Unió, des de l’Europa Occidental, a l’Europa Central i Oriental.


La Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat hauria de ser un projecte aliat i implementador de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i del Green Deal europeu.

En la missió d’aterrar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que ens interpel·la a tots i totes, ciutadania, empreses, diferents nivells de govern i sectors econòmics, el comerç de proximitat pot tenir una funció valuosa com a agent prescriptor. El sector pot contribuir a aterrar els 17 ODS i especialment, els 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 17.

Són molts milions d’europeus i europees que a diari passen per als comerços i botigues dels seus barris i municipis; i el comerç de proximitat, les seves associacions poden divulgar i estendre la consciència i compromís en l’Agenda 2030. La CECP promourà l’avaluació de comerços, pimes i associacions de comerciants, respecte el grau de compliment de les ODS.

Principis i antecedents de la necessitat europea del projecte

El comerç de proximitat és una de les bases més sòlides no només del Comerç Europeu sinó també de l’economia europea.

És necessari fomentar i preservar els productes i serveis propis de les ciutats i regions de la Unió Europea. Per al propi concepte de Mercat Únic Europeu i perquè la Comissió europea pugui definir denominacions d’origen protegides que promoguin els nostres productes en el mercat intern i en global, preservant-los de la competència espúria d’altres productes que el tractessin de substituir sense els condicionants de l’origen geogràfic i de la matèria primera que els fan únics.


El comerç de proximitat ancora la riquesa, els llocs de treball i la cohesió social del territori europeu.

Com expressa la presidenta Von der Leyen, el 85% dels llocs de treball a la Unió Europea estan creats per PIMES i les empreses europees són el 99% del total de les empreses europees.

En aquest context, del mercat de treball i de l’atur, des del punt de vista de l’Equitat i amb dades del baròmetre d’Eurostat, l’abril de 2021 l’atur juvenil registrava una taxa del 17.1 %; més del doble de la taxa d’atur general de la Unió Europea, que registrava un 8%. El projecte CECP proposa accions i programes de digitalització del comerç de proximitat que mobilitzi i ocupi el talent digital dels joves per tal de modernitzar les eines digitals de relació de les pimes i comerços amb la clientelea, així com els canals de venda, en la línia de l’omnicanalitat.

Com a exemple, projectes com “Re-connectant”, en el marc d’una iniciativa cofinançada amb fons públics de la Unió Europea (FEDER) i privats, han de contribuir a enfortir i estendre les TIC als comerços. Entre Barcelona Comerç, el Govern Local i una gran empresa de l’Energia, Endesa, s’està ajudant a digitalitzar 400 comerços de la ciutat, ocupant 20 agents digitals joves, en atur i amb menys de 5 anys des de la finalització del seu grau universitari.


El comerç local assegura la seguretat, agilitat i viabilitat de les cadenes de subministrament.

Ho hem vist especialment davant la pandèmia de la Covid.


El comerç local és un sector que contribueix a l’autonomia estratègica oberta.

Europa depèn de matèries primeres, béns i serveis que en moltes ocasions provenen de la resta del món, però la seguretat, la suficiència i la fortalesa necessita d’un comerç europeu i una indústria local i europea forta.


No és pot entendre la identitat d’Europa i l’estil de vida de les seves ciutats sense un comerç local que dona vida als carrers i als barris, aporta seguretat, enllumenat, mobilitat sostenible i relacions humanes perdurables.


La Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat impulsaria la Resiliència i Equitat de les ciutats, regions i estats europeus.

La Unió Europea ha de reconèixer que defensar els productes i serveis propis, aquells reconeguts al mercat únic, davant l’amenaça deslleial de les Big Tech, comporta fomentar el Comerç Local com a puntal del Comerç Europeu.

La majoria dels consumidors pensàvem que rebíem alguna cosa per no res, que rebíem serveis gratuïts: cerques a Internet gratuïtes i una nova forma de connectar-se amb familiars, amics i persones conegudes. De fet, les nostres accions, preferències i comunicacions s’han estat vigilant i convertint en objecte de venda. En paral·lel, els tecnòlegs del comportament desplegaven algoritmes intel·ligents per empènyer les persones consumidores cap al contingut i els productes que les plataformes volien promoure (click bait).

Ja s’ha estès la consciència i l’acció en els reguladors. Per exemple, a través dels reglaments i de les pròpies Directives europees de Serveis Digitals i de Mercats Digitals, s’aferma la necessitat de protegir les persones consumidores i tornar a un comerç europeu amb més garanties, com considerem que ofereix el Comerç Local.

En el marc de les Big Tech, corríem, entre d’altres amenaces, el risc que les persones usuàries paguessin els serveis en una ‘nova divisa’: les nostres dades personals, sense saber exactament quin ús en fa l’empresa que ens dóna el servei suposadament gratuït.

El comerç local tributa a les hisendes locals i estatals i representa, quant a activitat econòmica, percentatges que poden arribar fins el 15% PIB local. És un sector compromés amb la generació de riquesa i la seva distribució, front a les grans companyies del comerç electrònic global més susceptibles de no ser contribuents compromesos amb les hisendes públiques de la Unió Europea.


Fem comerç, fem ciutat i fem Europa.

En l’àmbit de l’urbanisme i la dinàmica urbana, la ciutat dels 15 minuts ha de permetre la felicitat dels europeus amb un estil de vida on el treball, els serveis, les escoles dels infants, els equipament públics són a prop; a quinze minuts, de la ciutadania, com París i Barcelona ja mostren, i com la ciutat compacta, mediterrània representa.


El comerç vertebra pobles i ciutats d’Europa la vida al seu entorn.

Davant la competència deslleial de les Big Tech, cal refermar el compromís pels Drets del Consum dels europeus i europees, assegurar que les grans plataformes no transformen l’estil de vida i la pròpia ciutat europea, no només regulant-les, si no estimulant formes de comerç i de forma urbana pròpies de la cultura i la identitat europea. El comerç de proximitat fa una tasca comuna amb les persones consumidores i estableix una relació molt estreta amb elles.

L’Europa democràtica, de baix a dalt, necessitat d’una Societat Civil robusta, participativa, europeista aliada de les institucions locals, regionals, estatals i europees. Per això de les associacions de comerciants europees proposem un projecte a les institucions europees per construir-lo junts.

La Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat vol també estendre la mirada a tots els Estats, regions i ciutat que conformen la Unió Europea, també a l’est i el centre dels 28 socis, més enllà dels nucli dels primers estats que van fundar la CEE el 1957, i en les successives ampliacions territorials fins a l’actual Unió Europea. Creiem que la CECP ha de ser una eina que contribueixi a que el model social i l’estil de vida europeu, el model de ciutat que permet unes formes de vida més humanitzades i sostenibles, es consolidi també als estats, regions i ciutats de tota la Unió, des de l’Europa Occidental, a l’Europa Central i Oriental.


La Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat hauria de ser un projecte aliat i implementador de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i del Green Deal europeu.

En la missió d’aterrar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que ens interpel·la a tots i totes, ciutadania, empreses, diferents nivells de govern i sectors econòmics, el comerç de proximitat pot tenir una funció valuosa com a agent prescriptor. El sector pot contribuir a aterrar els 17 ODS i especialment, els 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 17.

Són molts milions d’europeus i europees que a diari passen per als comerços i botigues dels seus barris i municipis; i el comerç de proximitat, les seves associacions poden divulgar i estendre la consciència i compromís en l’Agenda 2030. La CECP promourà l’avaluació de comerços, pimes i associacions de comerciants, respecte el grau de compliment de les ODS.

Definició i plantejament d’implementació de la CECP

La Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat (CECP) proposa cada any, a partir de 2023, que una ciutat europea albergui un any de jornades, tallers de bones pràctiques, iniciatives de digitalització del comerç, d’innovació tecnològica, esdeveniments de cultura i comerç de proximitat, organitzades per la ciutat elegida i coorganitzada amb l’Oficina Tècnica i seu permanent d’aquesta Capitalitat.

Es proposa seguir, a grans línies, el model proposat per la Comissió Europea per a la Ciutat Capital de la Cultura Europea, en la qual, un comitè format per a la Comissió Europea, Parlament Europeu, Comitè de les Regions, elegeix la ciutat seu, a partir d’unes propostes de ciutat candidates adreçades pels estats i regions a aquest comitè.

En el cas de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat que es proposa, existiria una Comissió de Representació que elegiria cada any la ciutat seu. Dins del qual a banda de les institucions europees, estatals, regionals i locals, Barcelona Comerç i Vitrines d’Europe ( i amb acords amb altres entitats del sector) serien –com a societat civil– les responsables de la gestió, organització i d’albergar a Barcelona, la seu d’aquesta Comissió i Oficina Tècnica de la CECP i d’organitzar la Comissió de Representació que elegiria les ciutats candidates i el seu programa, també amb la col·laboració de persones expertes.

La Secretaria Tècnica d’aquesta Oficina, en coordinació amb cada ciutat seu, donaria suport als esdeveniments.

Definició i plantejament d’implementació de la CECP

La Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat (CECP) proposa cada any, a partir de 2023, que una ciutat europea albergui un any de jornades, tallers de bones pràctiques, iniciatives de digitalització del comerç, d’innovació tecnològica, esdeveniments de cultura i comerç de proximitat, organitzades per la ciutat elegida i coorganitzada amb l’Oficina Tècnica i seu permanent d’aquesta Capitalitat.

Es proposa seguir, a grans línies, el model proposat per la Comissió Europea per a la Ciutat Capital de la Cultura Europea, en la qual, un comitè format per a la Comissió Europea, Parlament Europeu, Comitè de les Regions, elegeix la ciutat seu, a partir d’unes propostes de ciutat candidates adreçades pels estats i regions a aquest comitè.

En el cas de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat que es proposa, existiria una Comissió de Representació que elegiria cada any la ciutat seu. Dins del qual a banda de les institucions europees, estatals, regionals i locals, Barcelona Comerç i Vitrines d’Europe ( i amb acords amb altres entitats del sector) serien –com a societat civil– les responsables de la gestió, organització i d’albergar a Barcelona, la seu d’aquesta Comissió i Oficina Tècnica de la CECP i d’organitzar la Comissió de Representació que elegiria les ciutats candidates i el seu programa, també amb la col·laboració de persones expertes.

La Secretaria Tècnica d’aquesta Oficina, en coordinació amb cada ciutat seu, donaria suport als esdeveniments.

Per a l’any 2023 es proposa que la primera ciutat Capital Europea del Comerç de Proximitat pugui ser Barcelona.

En aquest cas, proposem un programa obert i flexible d’esdeveniments que també pot servir per a futures candidatures.

  • Jornades Europees del Comerç de Proximitat: debat amb experts, agents, acadèmia, etc.
  • Debat sobre el comerç i la fabricació local com a base del comerç europeu i aliat en els seu reptes: autonomia estratègia, fortalesa de les cadenes de subministrament, entre d’altres.
  • Forma urbana i activitat econòmica de proximitat: debat sobre la ciutat dels 15 minuts.
  • Iniciatives de digitalització del comerç i serveis de proximitat i la seva funció per a l’ocupació juvenil (projecte Re-connectant-acompanyar i implementar eines digitals al petit comerç i Pimes).
  • Avaluació i compliment de les ODS en el comerç i serveis de proximitat, avançant en l’Agenda Urbana i 2030 de les Nacions Unides.
  • L’Escola i el comerç de proximitat, construint valors, fent pedagogia dels drets de consum i de com el consum dona forma a les ciutats i al món.
  • Organització d’esdeveniments en espais i equipaments públics que creïn sinèrgies entre la cultura, l’esport, el turisme i el comerç de proximitat.
  • Impuls a la innovació tecnològica i a la formació, amb la creació i impuls del Barcelona Shopping Lab.
  • Debat sobre els nous consumidors, les xarxes socials, la resolució de conflictes, etc.
  • Els problemes del Comerç de Proximitat front a proveïdors i subministradors de productes i serveis.

Com argument d’oportunitat, considerem que la CECP és una eina que pot arribar en un moment crucial de represa econòmica, social i política de la vida dels pobles i ciutats de la Unió Europea.

Després de la crisi de la pandèmia de la COVID 19 considerem que és una proposta que pot formar de la reflexió i de l’acció, de la Conferència sobre el Futur d’Europa, i que pot connectar l’ideal europeu amb la vida de cada dia dels europeus i les europees als carrers, als barris, a les pimes, a les ciutats de Europa, connectant la història i essència de la identitat europea (des dels burgs de la baixa edat mitjana a les ciutats estat del Renaixement) amb el present i futur de com han de ser i com seran les ciutats europees com a base de la nostra comuna identitat.

Per tot això i atenent les raons, principis i valors exposats en el present document, formulem aquesta proposta a la Comissió de Peticions de Parlament Europeu (PE), perquè pugui ser admesa a tràmit, debatuda i, si s’escau, aprovada per la Comissió de PE referida, i posteriorment sigui tramesa i adoptada per la Comissió Europea perquè el projecte de CECP pugui fer-se realitat, en benefici de la Unió Europea, les seves ciutats, regions i el comerç local i europeu.

Projecte presentat davant el Comitè de Peticions del Parlament Europeu el juny de 2021

Com argument d’oportunitat, considerem que la CECP és una eina que pot arribar en un moment crucial de represa econòmica, social i política de la vida dels pobles i ciutats de la Unió Europea.

Després de la crisi de la pandèmia de la COVID 19 considerem que és una proposta que pot formar de la reflexió i de l’acció, de la Conferència sobre el Futur d’Europa, i que pot connectar l’ideal europeu amb la vida de cada dia dels europeus i les europees als carrers, als barris, a les pimes, a les ciutats de Europa, connectant la història i essència de la identitat europea (des dels burgs de la baixa edat mitjana a les ciutats estat del Renaixement) amb el present i futur de com han de ser i com seran les ciutats europees com a base de la nostra comuna identitat.

Per tot això i atenent les raons, principis i valors exposats en el present document, formulem aquesta proposta a la Comissió de Peticions de Parlament Europeu (PE), perquè pugui ser admesa a tràmit, debatuda i, si s’escau, aprovada per la Comissió de PE referida, i posteriorment sigui tramesa i adoptada per la Comissió Europea perquè el projecte de CECP pugui fer-se realitat, en benefici de la Unió Europea, les seves ciutats, regions i el comerç local i europeu.

Projecte presentat davant el Comitè de Peticions del Parlament Europeu el juny de 2021